Etiquetas

Mostrando entradas con la etiqueta Artículos. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Artículos. Mostrar todas las entradas

¿Violencia. Qué violencia?


 

La noticia de que una indigente (¡qué eufemismo!) ha muerto violentamente por las quemaduras que le ocasionaron tres jóvenes nos conmueve ¿Es que no hay límites a tanta barbarie?

El Grito (Edward Munch) Un sujeto grita sin voz, un grito sordo de angustia, una sorda denuncia.

Seguro que el hecho genera reacciones encontradas y que nuestra justicia personal ya ha actuado, en forma de opinión, sobre los presuntos culpables. Personalmente no me satisface quedarme en este nivel de crítica; prefiero adentrarme en la estructura, abandonar el típico discurso denunciante que a nada lleva.

Homosexualidad, ciencia y moral


 

En las cada vez más reiteradas ocasiones en que lo gay se manifiesta en nuestras calles para lanzar a los cuatro vientos tanto lo reservado de sus pasiones, como la verdad de su deseo, encuentra el ojo avizor de la iglesia más obtusa, cuando no de la medicina más ramplona, hacia la cual la primera deriva a los desviados, a fin de restituirles un objeto sexual más acorde con la norma. De esta manera se erigen en garantes de una moral que se aguanta con las pinzas de la hipocresía.

Breve historia sobre la homosexualidad

 


Mai com ara s’ha sentit tant la repressió sobre l’homosexualitat. Alguns la veuen com a un malestar social, d’altres com a pecat  i la ciència com a malaltia. Si amb algunes referències puc contribuir a que el lector del Dimoni tingui una opinió més acurada sobre la veritat, farem un barri més just i per simpatia una societat més acollidora.


Lacan y el psicoanálisis

 

 

Un discurso es innovante cuando aquello que plantea cuestiona la base imaginaria donde reposa una sociedad y sus miembros. La denuncia no es gratuita, tiene un precio. El psicoanálisis siempre ha estado en la picota por su atrevimiento; su aventura está marcada por luchas y conflictos, transformándose en definitiva en un síntoma de la cultura. En esta tarea, haciendo escuela y causa, dos personajes ha sido relevantes: Freud y Lacan. Por todos sitios se celebran actos conmemorativos del nacimiento de Jacques Lacan (1901-1981).

Cuando el “No” da estructura. La violencia en y al niño

  

"Vi con mis propios ojos,  y observé bien a un párvulo presa de los celos, aún no podía hablar y no podía sin palidecer fijar su mirada en el espectáculo amargo de su hermano de leche."

  San Agustín, Confesiones, Cap VII, 11 



Agresividad: Desde un punto de vista clínico, en la primera infancia, es la actitud del sujeto que tiende  o apunta a fragmentar el cuerpo de sus semejantes, identificado con el suyo

 Fages, J.B., Para entender a Lacan, Amorrortu ed. 

Viene a decir que cuando el sujeto observa en el otro la completud que a él le falta manifiesta agresión en sus múltiples formas, desde romper una muñeca, golpearse la cabeza o lanzar objetos al causante de su descubrimiento.

Hombre y mujeres. Diferencias entre iguales


La Revolución Francesa (1789) significó la primera demanda de las parisinas con relación al voto; algo después en 1791, se afirma la dignidad de las mujeres y el reconocimiento de sus derechos y libertades fundamentales. 


SEGREGACIÓ. Ètica i estètica de les diferències


 

“Un amigo es uno mismo con otro cuero”

Ataualpa Yupanki

La història és el testimoni silenciós del que ha estat el progrés de la humanitat i quan ens emmirallem en ella a fi efecte de valorar el nostre aspecte racional, no ens podem sentir orgullosos. Sempre s'ha intentat el convèncer a l’home de forma insistent, que l’amor havia d’estar el protagonista i motor de les nostres relacions, possiblement perquè coneixem on podem arribar en la nostra irracionalitat quan actua l'odi, el seu antagonista.


LOS FALSOS ATAJOS DE LA DROGA


En ocasiones considero una frívola osadía tratar ciertos temas, porque entre la realidad y lo escrito hay una enorme distancia, especialmente cuando una familia vive bajo la crudeza del imperio feroz de la droga. Vertemos ríos de tinta en artículos y en campañas publicitarias, a veces aun sospechando que la batalla, no la guerra, está perdida. La cocaína invita, con ese tono de voz llamativo a llenar ese espacio yermo que habita en el ser humano.


LA INTERPRETACIÓ DELS SOMNIS


Han passat 100 anys des de la primera edició  de “Die Traumdeutung”, temps suficient per jutjar-la i  des d’aquesta perspectiva temporal  valorar-la com a una aportació  crucial al conjunt de la clínica i al coneixement de l’ésser humà. 



Quan es preguntat Freud sobre quines havien estat les seves grans obres, molt humilment manifestà que la teoria sexual i la interpretació dels somnis, ja que en elles restava plasmada la importància del desig del subjecte. Iniciava un camí semblant al de Copèrnic i Darwin  posant en dubte certes creences narcisístiques molt arrelades entre els racionals.

A començament de segle Freud està elaborant una nova teoria, en certa manera ja present en la literatura, en la poesia, en la mitologia, en el folklore, però que fins ara no gaudia d’una estructura on basar-se. És en aquell moment un neuròleg que observa que el saber mèdic és insuficient per a abordar els problemes de la clínica, en especial de la histèria. El seu “Eureka” té lloc després d’interpretar el somni de “La injecció d’Irma” i és quan li comenta a un amic que possiblement en el restaurant Bellevue de Viena, algun dia penjarà una placa on digui: Aquí li va ser revelat al Dr. S. Freud el secret dels somnis, el dia 24 de juny de 1895”. El  llibre és editat el 4 de novembre de 1899, però l’editor li canvia la data per la de 1900. L’obra és fruit d’un veritable esforç i una vegada acabada passa inadvertida per la premsa, degut a la seva poca cientificitat. Amb el pas del temps és traduïda a molts d’idiomes. A Espanya apareix al 1922. Avui per avui és d’una lectura fresca pel neòfit i de profunditat manifesta  per l’especialista.

La “Traumdeutung” és un recorregut per la mitologia, per l’obra de Shakesperare, Goethe, Heine, Sòfocles,... Alguns havien tocat el tema dels somnis: Hildebrandt i Scherner, però ningú com ell va fer que cristal·litzés en un sòlida teoria. S’enfrontava al més recòndit de l’ésser humà, fins al punt d’afirmar que seria la via regia per connectar amb l’inconscient. Era el seu mètode i la seva vida, tal vegada per això escriu en la portada la frase de l’Eneida de Virgili: “Flectere si nequeo Superos Acheronta movebo” (Si no puc dominar els poders superiors, mouré les regions infernals). El que estava rebutjat per la mentalitat conscient es manifestava en el món ocult de l’inconscient, tan sols calia un mètode de lectura.

Tal i com comunica a la seva estimada Martha Bernays,  ell somniava molt. Estava fent el seu autoanàlisi, sempre ajudat per la correspondència que mantenia amb l’otorrino Fliess,  recentment havia mort el seu pare i havia fracassat en la seva teoria de la seducció, segons la qual les seves pacients li comunicaven que havien estat seduïdes pels seus progenitors. Anys més tard va dir: “Ja no crec més en la meva histèrica”. Era un moment, per tant, clau en la seva elaboració teòrica.

Invita a tothom al seu voltant a que li aportin somnis per a recollir material, ell mateix, la seva filla Anna, el seu net i especialment els seus pacients, els quals li comunicaven dins l’associació lliure molts de somnis on ell trobava semblança i connexió amb els estats al·lucinatoris dels psicòtics.

El somni no és res més que una manifestació de l’inconscient. Hi ha d’innocents, que tan sols volen satisfer necessitats; d’altres fan servir els recursos més rebuscats que inviten a la seva lectura. Tots coneixem el somni del Faraó interpretat per Josep, o aquell altre famós que té lloc  quan Alexandre Magne, davant el setge a la ciutat de Tir, somnia amb un sàtir. Angoixat per la intriga busca un intèrpret que li diu:  Sàtir vol dir: - Ta Tir! (Tir és teva; endavant, ataca).

Freud observa que hi ha continguts a la consciència que pel seu caràcter són vergonyosos, hostils, sexuals, tal i com passava amb els sentiments d’amor i odi cap els progenitors per part dels nens que teoritza el Complex d’Edip. Per tant són rebutjats, reprimits, censurats. Però el desig no resta satisfet i busca noves maneres de manifestar-se i satisfer-se. Quan dormim, la censura es relaxa i el que no hem pogut aconseguir durant la vigília es realitza en el somni. El procés oníric ens diu que el que no podem satisfer en la realitat, troba satisfacció mitjançant la pantalla al·lucinada de la fantasia. Al somni el que vols es realitza, no cal que t’aixequis i ho facis. El malson seria un fracàs, no s’ha inventat una solució.

La realització del desig no es fa com en la vida ordinària, sinó de forma disfressada, per això apareix com a enigma, desconcertant, desproveït de sentit. Fa servir les tècniques més precises d’ocultament. La censura és especialista en els jocs de paraules, en l’analogia, en l’ús dels contraris, en les contradiccions, però en especial dos figures claus, la metàfora com a condensació i la metonímia, com a desplaçament… El treball del somni és la possibilitat de passar del contingut manifest (allò que explica el somniant) al contingut latent (allò que amaga l’inconscient). Tot això constitueix la interpretació. Interpretar no consisteix en donar explicació al simbolisme oníric, sinó en escoltar atentament la manera com explica cada persona el seu somni, és a dir com posa en escena el guió que ha  confeccionat. Per tant és bo allunyar-se dels manuals de receptes interpretatives basades en referents simbòlics. El que compte és el relat i les associacions a el lligades.

La enfermedad y la clandestinidad del enfermo

 

2º Premio en el XI Concurso Literario de Artículos Periodísticos de divulgación de la Psicología (2000), organizado por el C.O.P. de Girona

 

Nuestra clínica por sus características subjetivas está rodeada de referencias. 

La nostra clínica per les seves característiques subjectives està envoltada de referències imaginàries quan no d'un cert misticisme, que es giren contra nosaltres més del que voldrien i que tergiversen el seu sentit.


NEUROCIÈNCIES vs. LOGOCIÈNCIES

 

 

Cap el mes d'Octubre està previst que es celebri a Platja d'Aro el III Congrés Nacional de Psiquiatria organitzat per la Societat Espanyola de Psiquiatria i la Societat Espanyola de Psiquiatria Biològica.  Aprofito el moment, dintre de les limitacions del context, per a respondre a la pregunta que sovint me formulen a fi efecte de que diferenciï la clínica, la manera de pensar i de tractar la malaltia mental per part de la psiquiatria i la psicoanàlisi. 


El fracàs escolar. Aquells que fracassen al triomfar.

 


La escuela no puede asumir el carácter implacable de la vida

ni querer ser otra cosa que un juego o una escenificación de la vida.

(Sigmund Freud, 1910: Contribuciones para un debate sobre el suicidio)

 

El fracàs, altre dels significants que ens aborden de manera implacable a pares i educadors. Un tema que sempre és reprès a l’inici de curs i amb motivacions no sempre clares. En definitiva ens anuncia que un 30% dels alumnes no acaba l’educació secundària obligatòria i altres tants la post-obligatòria.


Pot haver-hi una educació sexual? L’avortament en adolescents


 

Malgrat els avenços en matèria reproductiva i  la permissivitat social i familiar, el tema de la sexualitat sembla escapolir-se de nou. Sempre havien pensat que havia estat obra de la repressió religiosa, política, familiar, social. Per tant, una vegada superades aquestes barreres gaudir d’una sexualitat plena estaria a l’abast de tothom. La insatisfacció de moltes parelles i en especial els embarassos no desitjats podrien ser dos temes que indiquen que poc ha canviat. Podem educar-la o adoctrinar-la?


EL SEXE DE LA VIOLÈNCIA

 

La nostra capacitat d'assimilar notícies no evita el rebuig més radical davant les contínues agressions entre parelles amb resultat de mort. Actituds d'aquests tipus són qualificades d'animalades, quan realment si els animals tinguessin accés a la racionalitat restarien bocabadats del que arriba a fer la joia de la creació.


HIPÒCRATES I "EL MEDICAMENTAZO"

   

Rera la decisió restrictiva de medicaments per part del govern sembla que ens qualifiquen de malalts imaginaris com l'obra de Molière. Qui hagi patit l'àmplia gamma de símptomes amb els quals la vida ens sorprèn, comprèn clarament l'ordre de prioritats que donem a la salut, els diners i l'amor. Recuperar  la salut al preu que sigui és l'objectiu bàsic, per això un metge vell adoctrinava a un de jove dient-li: "Procura cobrar mentre pateix el pacient".


La verdad, a medias, del porno televisivo. Una lucha desigual.

 

Consciente de que el lector de estos artículos es un padre o una madre que busca recursos ante lo que consideran una vulneración de la inocencia infantil, he pensado que sería aconsejable evitar el cientifismo del experto, alejarme de las referencias a las innumerables posibles lecturas aclaradoras sobre el tema y orientarme hacia el hecho de calmar sus angustias.


El consumo o le vendemos un deseo.


Entrar en una gran superficie para adquirir un producto de primera necesidad, pan o leche, consiste en caminar hacia el final del establecimiento pasando por interminables estanterías; cuando por fin lo encontramos y hemos de volver, nos han expuesto infinidad de otros artículos. Al llegar a la caja, un callejón estrecho con más productos:  ¡ El pan y la leche ya no están solos ¡ De la necesidad al deseo, pasando por el atraco. Eso sí con música ¿Hay un paradigma más claro del hecho consumista?


LA ANOREXIA: Una enfermedad del deseo

 

  

Es el niño al que alimentan con más amor el que rechaza el alimento y juega con su rechazo como con un deseo (anorexia mental). Confines donde se capta como en ninguna otra parte que el odio paga al amor, pero donde es la ignorancia la que no se perdona.

Jacques Lacan, Escritos I Siglo XXI Editores  1981, pág. 259

 


MITOS SOBRE LA ANOREXIA

 Si es cierto que la anorexia va ganando terreno en la sociedad no podemos decir lo  mismo de la respuesta que la clínica está dando para comprenderla.  La campaña manipulada o no en contra de la moda y del culto al cuerpo, la indigente respuesta de la medicina provoca lo que era de esperar:  la denuncia refuerza el discurso denunciado.


Dones expulsades del paradís

 

 Pel sol fet de  ser dona i en nom de la moral sexual, la societat selecciona i castiga de forma exemplar a personatges de la vida pública.


Això és el que ha fet amb la tinent de l'exèrcit de l'aire nord-americà Kelly Flinn, la qual coneixent les restriccions morals del reglament militar, ha tingut relacions adúlteres, malgrat haver estat avisada que incomplia la normativa.  La pena era  el consell de guerra i sembla que ha acabat en baixa honrosa amb la consegüent pèrdua de la condició de pilot, públic o privat i acusada d'adulteri, mentida i desobediència. Moralment  sorprèn la relació entre fet i condemna.