Cap el mes d'Octubre està previst que es celebri a Platja d'Aro el III Congrés Nacional de Psiquiatria organitzat per la Societat Espanyola de Psiquiatria i la Societat Espanyola de Psiquiatria Biològica. Aprofito el moment, dintre de les limitacions del context, per a respondre a la pregunta que sovint me formulen a fi efecte de que diferenciï la clínica, la manera de pensar i de tractar la malaltia mental per part de la psiquiatria i la psicoanàlisi.
La
escuela no puede asumir el carácter implacable de la vida
ni
querer ser otra cosa que un juego o una escenificación de la vida.
(Sigmund
Freud, 1910: Contribuciones para un debate sobre el suicidio)
El fracàs, altre dels significants que ens aborden de manera implacable a pares i educadors. Un tema que sempre és reprès a l’inici de curs i amb motivacions no sempre clares. En definitiva ens anuncia que un 30% dels alumnes no acaba l’educació secundària obligatòria i altres tants la post-obligatòria.
Malgrat els avenços en matèria reproductiva i la permissivitat social i familiar, el tema de la sexualitat sembla escapolir-se de nou. Sempre havien pensat que havia estat obra de la repressió religiosa, política, familiar, social. Per tant, una vegada superades aquestes barreres gaudir d’una sexualitat plena estaria a l’abast de tothom. La insatisfacció de moltes parelles i en especial els embarassos no desitjats podrien ser dos temes que indiquen que poc ha canviat. Podem educar-la o adoctrinar-la?
La nostra capacitat d'assimilar notícies no evita el rebuig més radical davant les contínues agressions entre parelles amb resultat de mort. Actituds d'aquests tipus són qualificades d'animalades, quan realment si els animals tinguessin accés a la racionalitat restarien bocabadats del que arriba a fer la joia de la creació.
Rera la decisió restrictiva de medicaments per part del govern sembla que ens qualifiquen de malalts imaginaris com l'obra de Molière. Qui hagi patit l'àmplia gamma de símptomes amb els quals la vida ens sorprèn, comprèn clarament l'ordre de prioritats que donem a la salut, els diners i l'amor. Recuperar la salut al preu que sigui és l'objectiu bàsic, per això un metge vell adoctrinava a un de jove dient-li: "Procura cobrar mentre pateix el pacient".
Consciente de que el lector de estos artículos es un padre o una madre que busca recursos ante lo que consideran una vulneración de la inocencia infantil, he pensado que sería aconsejable evitar el cientifismo del experto, alejarme de las referencias a las innumerables posibles lecturas aclaradoras sobre el tema y orientarme hacia el hecho de calmar sus angustias.
Entrar en una gran superficie para adquirir un producto de primera necesidad, pan o leche, consiste en caminar hacia el final del establecimiento pasando por interminables estanterías; cuando por fin lo encontramos y hemos de volver, nos han expuesto infinidad de otros artículos. Al llegar a la caja, un callejón estrecho con más productos: ¡ El pan y la leche ya no están solos ¡ De la necesidad al deseo, pasando por el atraco. Eso sí con música ¿Hay un paradigma más claro del hecho consumista?
Es el niño
al que alimentan con más amor el que rechaza el alimento y juega con su rechazo
como con un deseo (anorexia mental). Confines donde se capta como en ninguna
otra parte que el odio paga al amor, pero donde es la ignorancia la que no se
perdona.
Jacques Lacan, Escritos I Siglo XXI Editores 1981, pág. 259
Si es cierto que la anorexia va ganando terreno en la sociedad no podemos decir lo mismo de la respuesta que la clínica está dando para comprenderla. La campaña manipulada o no en contra de la moda y del culto al cuerpo, la indigente respuesta de la medicina provoca lo que era de esperar: la denuncia refuerza el discurso denunciado.
Pel sol fet de ser dona i en nom de la moral sexual, la societat selecciona i castiga de forma exemplar a personatges de la vida pública.
