El gen de l'orientació sexual i la quimera biologista.
Publicat
al diari El Punt el dia 06-12-1995
Es torna a parlar de la base genètica de la homosexualitat.
L'intent de buscar-la en aquesta
tendència sexual en particular i no de la sexualitat en general, és titllar-la
com a estigma patològic, defecte genètic, aberració. Vull analitzar només l'interès clínic de les investigacions del
nord-americà Dean Hammer. Des de que Bayle (1825) descobreix que els símptomes
de la Paràlisi General Progressiva, (provocada per la sífilis) són causa d'una
infecció cerebral i la localitza (aracnoiditis), hi ha hagut molt d'interès biologista en buscar el
substrat anatòmic dels trastorns; com ja ho han intentat, amb evidents fracassos,
amb l'esquizofrènia, la depressió, l'agressivitat... En aquest punt, possiblement, el que es pretén es trobar la
manera de solucionar el tema de l'elecció sexual d'aquells que han decidit que
el seu objecte sexual tingui les mateixes característiques físiques, que no
psicològiques que el seu. A més, sense que ningú els hi hagi demanat. Amb
aquesta búsqueda no es té en compte que es neix amb un sexe biològic, però
aquest no decideix el futur objecte sexual.
Per aquesta
elecció cal passar per unes identificacions sexuals que venen propiciades pels
pares. El nen-a és conduït, gràcies a la funció parental (no la voluntat
paterna, no de manera calculada) a situar-se com a home o dona.
Les
identificacions dins del sí familiar són més fortes que certes característiques
biològiques, determinades per l'herència genètica. Vull dir que el que s'hereta
no és un cert gen, sinó que el significant, la paraula està circulant en la
família.
Buscar la base
genètica és tant com dir que el desig
sexual té quelcom estipulat a priori: determinisme sexual. Quelcom, que
qualifiquen de normalitat.
L'objecte de
satisfacció pulsional és curiosament, làbil, indeterminat. No hi ha evolució
segura cap a una normalitat adulta.
No tothom i la clínica dóna proves, troba satisfacció amb el que es considera
normal.
L'homosexualitat
és una perversió (no és pejoratiu) respecte al seu objecte sexual, com el
fetitxisme ho és a la finalitat, ja que qualsevol objecte pot servir de
substitut. Què vull manifestar? Que és racional, que és humà. No hi ha animals
homosexuals ni fetitxistes. Amb aquestes paraules no es promouen les
perversions, però tampoc la considerada normalitat:
ni l'una ni l'altra. Es promou la idea de que l'elecció és aliena a les cadenes
d'ADN. N'hi ha una cadena afectiva, en aquest cas més efectiva.
Per tot això, ja
poden anar buscant bases biològiques. És una idea que té la seva semblança en
el mite platònic de l'androgin, com a reminiscència dels dos sexes en un. La
sexualitat és més complexa. En "El Banquet" de Plató -- de referència
obligada en el tema de l'amor --, Alcibíades es sorprèn de que Sòcrates no el
faci cas, malgrat la seva apol·línia figura. I és que sobre gustos...
No hay comentarios:
Publicar un comentario